admetre

See also: admetré

Catalan

Etymology

Semi-learned borrowing from Latin admittere, based on metre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ədˈmɛ.tɾə]
• IPA^(key): (Balearic) [ədˈmə.tɾə]
• IPA^(key): (Valencian) [adˈme.tɾe]

Verb

admetre (first-person singular present admeto, first-person singular preterite admetí, past participle admès); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. to admit
2. to accept

Conjugation

    Conjugation of admetre (second conjugation, irregular)

infinitive			admetre
gerund			admetent
past participle				masculine		feminine
		singular		admès		admesa
		plural		admesos		admeses
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	admeto	admets	admet	admetem	admeteu	admeten
	imperfect	admetia	admeties	admetia	admetíem	admetíeu	admetien
	future	admetré	admetràs	admetrà	admetrem	admetreu	admetran
	preterite	admetí	admeteres	admeté	admetérem	admetéreu	admeteren
	conditional	admetria	admetries	admetria	admetríem	admetríeu	admetrien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	admeti	admetis	admeti	admetem	admeteu	admetin
	imperfect	admetés	admetessis	admetés	admetéssim	admetéssiu	admetessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	admet	admeti	admetem	admeteu	admetin
	negative (no)	—	no admetis	no admeti	no admetem	no admeteu	no admetin

Derived terms

• readmetre

Related terms

• admissible
• admissió

Further reading

• “admetre” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “admetre”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “admetre” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “admetre” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.