al·lucinar

Catalan

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əl.lu.siˈna]
• IPA^(key): (Valencian) [al.lu.siˈnaɾ]

Verb

al·lucinar (first-person singular present al·lucino, first-person singular preterite al·luciní, past participle al·lucinat)

1. to hallucinate

Conjugation

    Conjugation of al·lucinar (first conjugation)

infinitive			al·lucinar
gerund			al·lucinant
past participle				masculine		feminine
		singular		al·lucinat		al·lucinada
		plural		al·lucinats		al·lucinades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	al·lucino	al·lucines	al·lucina	al·lucinem	al·lucineu	al·lucinen
	imperfect	al·lucinava	al·lucinaves	al·lucinava	al·lucinàvem	al·lucinàveu	al·lucinaven
	future	al·lucinaré	al·lucinaràs	al·lucinarà	al·lucinarem	al·lucinareu	al·lucinaran
	preterite	al·luciní	al·lucinares	al·lucinà	al·lucinàrem	al·lucinàreu	al·lucinaren
	conditional	al·lucinaria	al·lucinaries	al·lucinaria	al·lucinaríem	al·lucinaríeu	al·lucinarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	al·lucini	al·lucinis	al·lucini	al·lucinem	al·lucineu	al·lucinin
	imperfect	al·lucinés	al·lucinessis	al·lucinés	al·lucinéssim	al·lucinéssiu	al·lucinessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	al·lucina	al·lucini	al·lucinem	al·lucineu	al·lucinin
	negative (no)	—	no al·lucinis	no al·lucini	no al·lucinem	no al·lucineu	no al·lucinin

Further reading

• “al·lucinar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “al·lucinar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “al·lucinar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.