canelobre

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *candelubrum, from Latin candēlābrum. First attested in the 13th century.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [kə.nəˈlɔ.βɾə]
• IPA^(key): (Balearic) [kə.nəˈlɔ.bɾə]
• IPA^(key): (Valencian) [ka.neˈlɔ.bɾe]

Noun

canelobre m (plural canelobres)

1. candelabrum

Related terms

• candela
• canela

Further reading

• “canelobre” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “canelobre” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “canelobre” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.