contigu

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin contiguus.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [kunˈti.ɣu]
• IPA^(key): (Valencian) [konˈti.ɣu]

Adjective

contigu (feminine contigua, masculine plural contigus, feminine plural contigües)

1. adjoining; contiguous

Derived terms

• contiguament
• contigüitat

Further reading

• “contigu” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “contigu”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “contigu” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “contigu” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

French

Etymology

From Latin contiguus.

Adjective

contigu (feminine contiguë or contigüe, masculine plural contigus, feminine plural contiguës or contigües)

1. adjoining; contiguous

Derived terms

• contiguïté

Further reading

• “contigu”, in Trésor de la langue française informatisé [Digitized Treasury of the French Language], 2012.