cornuar-se

Catalan

Etymology

From cor (“heart”) +‎ nuar-se (“choke up”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [kur.nuˈar.sə]
• IPA^(key): (Balearic) [kor.nuˈar.sə]
• IPA^(key): (Valencian) [koɾ.nuˈaɾ.se]

Verb

cornuar-se (first-person singular present em cornuo, first-person singular preterite em cornuí, past participle cornuat)

1. (transitive, takes a reflexive pronoun) to choke up, to become verklempt
   • 1961, Antoni Cayrol, Contalles de Cerdanya:

     Oint tals paraules, l'home del porc es cornua i es posa a plorar.

     Hearing those words, the swineherd choked up and began to cry.

Conjugation

    Conjugation of cornuar-se (first conjugation)

infinitive			cornuar-se
gerund			cornuant-se
past participle				masculine		feminine
		singular		cornuat		cornuada
		plural		cornuats		cornuades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	em cornuo	et cornues	es cornua	ens cornuem	us cornueu	es cornuen
	imperfect	em cornuava	et cornuaves	es cornuava	ens cornuàvem	us cornuàveu	es cornuaven
	future	em cornuaré	et cornuaràs	es cornuarà	ens cornuarem	us cornuareu	es cornuaran
	preterite	em cornuí	et cornuares	es cornuà	ens cornuàrem	us cornuàreu	es cornuaren
	conditional	em cornuaria	et cornuaries	es cornuaria	ens cornuaríem	us cornuaríeu	es cornuarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	em cornuï	et cornuïs	es cornuï	ens cornuem	us cornueu	es cornuïn
	imperfect	em cornués	et cornuessis	es cornués	ens cornuéssim	us cornuéssiu	es cornuessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	cornua't	cornuï's	cornuem-nos	cornueu-vos	cornuïn-se
	negative (no)	—	no et cornuïs	no es cornuï	no ens cornuem	no us cornueu	no es cornuïn

Derived terms

• cornuament

Further reading

• “cornuar-se” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.