enfurismar

From Wiktionary, the free dictionary
Jump to navigation Jump to search

Catalan[edit]

Etymology[edit]

From enfurir, influenced by entusiasmar.

Pronunciation[edit]

Verb[edit]

enfurismar (first-person singular present enfurismo, first-person singular preterite enfurismí, past participle enfurismat)

  1. (transitive, takes a reflexive pronoun) to enrage
    Synonyms: irritar, enfurir

Conjugation[edit]

    Conjugation of enfurismar (first conjugation)
infinitive enfurismar
gerund enfurismant
past participle masculine feminine
singular enfurismat enfurismada
plural enfurismats enfurismades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present enfurismo enfurismes enfurisma enfurismem enfurismeu enfurismen
imperfect enfurismava enfurismaves enfurismava enfurismàvem enfurismàveu enfurismaven
future enfurismaré enfurismaràs enfurismarà enfurismarem enfurismareu enfurismaran
preterite enfurismí enfurismares enfurismà enfurismàrem enfurismàreu enfurismaren
conditional enfurismaria enfurismaries enfurismaria enfurismaríem enfurismaríeu enfurismarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present enfurismi enfurismis enfurismi enfurismem enfurismeu enfurismin
imperfect enfurismés enfurismessis enfurismés enfurisméssim enfurisméssiu enfurismessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — enfurisma enfurismi enfurismem enfurismeu enfurismin
negative (no) — no enfurismis no enfurismi no enfurismem no enfurismeu no enfurismin

Related terms[edit]

Further reading[edit]

Retrieved from "https://en.wiktionary.org/w/index.php?title=enfurismar&oldid=77246995"