espant

Catalan

Etymology

Deverbal from espantar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əsˈpan]
• IPA^(key): (Balearic) [əsˈpant]
• IPA^(key): (Valencian) [esˈpant]

Noun

espant m (plural espants)

1. fright
   • 1906, Josep Morató i Grau, Els habitants de la lluna, Ilustració Catalana, page 80:

     —Ja no s'ho val l'espant que he tingut… ¡Tan ben agafat que tenía'l sòn!

     "It isn't worth the fright I had… So soundly I was asleep!"

Further reading

• “espant” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “espant”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “espant” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “espant” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.