excel·lir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin excellere, with normal change of conjugation to -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ək.səlˈli]
• IPA^(key): (Valencian) [ek.selˈliɾ]

Verb

excel·lir (first-person singular present excel·leixo, first-person singular preterite excel·lí, past participle excel·lit)

1. to excel

Conjugation

    Conjugation of excel·lir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			excel·lir
gerund			excel·lint
past participle				masculine		feminine
		singular		excel·lit		excel·lida
		plural		excel·lits		excel·lides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	excel·leixo	excel·leixes	excel·leix	excel·lim	excel·liu	excel·leixen
	imperfect	excel·lia	excel·lies	excel·lia	excel·líem	excel·líeu	excel·lien
	future	excel·liré	excel·liràs	excel·lirà	excel·lirem	excel·lireu	excel·liran
	preterite	excel·lí	excel·lires	excel·lí	excel·lírem	excel·líreu	excel·liren
	conditional	excel·liria	excel·liries	excel·liria	excel·liríem	excel·liríeu	excel·lirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	excel·leixi	excel·leixis	excel·leixi	excel·lim	excel·liu	excel·leixin
	imperfect	excel·lís	excel·lissis	excel·lís	excel·líssim	excel·líssiu	excel·lissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	excel·leix	excel·leixi	excel·lim	excel·liu	excel·leixin
	negative (no)	—	no excel·leixis	no excel·leixi	no excel·lim	no excel·liu	no excel·leixin

Related terms

• excel·lència
• excel·lent