halur

See also: hálur

Catalan

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əˈlur]
• IPA^(key): (Valencian) [aˈlur]

Noun

halur m (plural halurs)

1. (chemistry) halide

Further reading

• “halur” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “halur”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “halur” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Icelandic

Etymology

From Old Norse halr.

Pronunciation

• IPA^(key): [ˈhaːlʏr]

  Rhymes: -aːlʏr

Noun

halur m (genitive singular hals, nominative plural halir)

1. (archaic or poetic) man

Declension

declension of halur

m-s2	singular		plural
	indefinite	definite	indefinite	definite
nominative	halur	halurinn	halir	halirnir
accusative	hal	halinn	hali	halina
dative	hal	halnum	hölum	hölunum
genitive	hals	halsins	hala	halanna