menjussar

Catalan

Etymology

From menjussa.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [məɲ.ʒuˈsa]
• IPA^(key): (Valencian) [meɲ.d͡ʒuˈsaɾ]

Verb

menjussar (first-person singular present menjusso, first-person singular preterite menjussí, past participle menjussat)

1. (Balearic, intransitive) to pick at one's food

   Synonym: menjotejar

Conjugation

    Conjugation of menjussar (first conjugation)

infinitive			menjussar
gerund			menjussant
past participle				masculine		feminine
		singular		menjussat		menjussada
		plural		menjussats		menjussades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	menjusso	menjusses	menjussa	menjussem	menjusseu	menjussen
	imperfect	menjussava	menjussaves	menjussava	menjussàvem	menjussàveu	menjussaven
	future	menjussaré	menjussaràs	menjussarà	menjussarem	menjussareu	menjussaran
	preterite	menjussí	menjussares	menjussà	menjussàrem	menjussàreu	menjussaren
	conditional	menjussaria	menjussaries	menjussaria	menjussaríem	menjussaríeu	menjussarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	menjussi	menjussis	menjussi	menjussem	menjusseu	menjussin
	imperfect	menjussés	menjussessis	menjussés	menjusséssim	menjusséssiu	menjussessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	menjussa	menjussi	menjussem	menjusseu	menjussin
	negative (no)	—	no menjussis	no menjussi	no menjussem	no menjusseu	no menjussin

Further reading

• “menjussar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “menjussar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.