seguici

Catalan

Etymology

From seguir with an ending formed by analogy with servir‒servici.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [səˈɣi.si]
• IPA^(key): (Valencian) [seˈɣi.si]

Noun

seguici m (plural seguicis)

1. accompaniment
2. retinue (a group of servants or attendants)
3. entourage
4. (figurative) consequence, sequel

Related terms

• seguir

Further reading

• “seguici” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “seguici”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “seguici” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “seguici” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Italian

Verb

seguici

1. compound of segui, the second-person singular (tu) imperative form of seguire, with ci