soroll

Catalan

Etymology

From the verb sorollar (itself possibly from Latin sollicitāre crossed with titillicāre), possibly influenced by eixorellar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [suˈɾoʎ]
• IPA^(key): (Balearic, Valencian) [soˈɾoʎ]

• Audio

  (file)

• Rhymes: -oʎ

Noun

soroll m (plural sorolls)

1. noise

   Hypernym: so

   Hyponyms: brunzit, remor, xiulet

   • 2020 October 10, Àngels Piñol, “Un ‘blues’ per a l’històric carrer Ferran”, in El País‎^[1]:

     “No tot és dolent. Ara hi ha menys soroll i descansem més. I si ha de venir turisme, que no siguin les escombraries”.

     (please add an English translation of this quotation)

2. (figurative) stir, uproar, row

Derived terms

• fer soroll
• soroll blanc
• sorollós

 

Further reading

• “soroll” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “soroll”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “soroll” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “soroll” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.