timbalejar

Catalan

Etymology

From timbal +‎ -ejar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [tim.bə.ləˈʒa]
• IPA^(key): (Valencian) [tim.ba.leˈd͡ʒaɾ]

Verb

timbalejar (first-person singular present timbalejo, first-person singular preterite timbalegí, past participle timbalejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. to play the drum, to drum

Conjugation

    Conjugation of timbalejar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			timbalejar
gerund			timbalejant
past participle				masculine		feminine
		singular		timbalejat		timbalejada
		plural		timbalejats		timbalejades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	timbalejo	timbaleges	timbaleja	timbalegem	timbalegeu	timbalegen
	imperfect	timbalejava	timbalejaves	timbalejava	timbalejàvem	timbalejàveu	timbalejaven
	future	timbalejaré	timbalejaràs	timbalejarà	timbalejarem	timbalejareu	timbalejaran
	preterite	timbalegí	timbalejares	timbalejà	timbalejàrem	timbalejàreu	timbalejaren
	conditional	timbalejaria	timbalejaries	timbalejaria	timbalejaríem	timbalejaríeu	timbalejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	timbalegi	timbalegis	timbalegi	timbalegem	timbalegeu	timbalegin
	imperfect	timbalegés	timbalegessis	timbalegés	timbalegéssim	timbalegéssiu	timbalegessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	timbaleja	timbalegi	timbalegem	timbalegeu	timbalegin
	negative (no)	—	no timbalegis	no timbalegi	no timbalegem	no timbalegeu	no timbalegin

Related terms

• timbaler

Further reading

• “timbalejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.