empentar

Catalan

Etymology

From empenta +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əm.pənˈta]
• IPA^(key): (Valencian) [em.penˈtaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

empentar (first-person singular present empento, first-person singular preterite empentí, past participle empentat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. (transitive) to push, to shove

Conjugation

    Conjugation of empentar (first conjugation)

infinitive			empentar
gerund			empentant
past participle				masculine		feminine
		singular		empentat		empentada
		plural		empentats		empentades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	empento	empentes	empenta	empentem	empenteu	empenten
	imperfect	empentava	empentaves	empentava	empentàvem	empentàveu	empentaven
	future	empentaré	empentaràs	empentarà	empentarem	empentareu	empentaran
	preterite	empentí	empentares	empentà	empentàrem	empentàreu	empentaren
	conditional	empentaria	empentaries	empentaria	empentaríem	empentaríeu	empentarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	empenti	empentis	empenti	empentem	empenteu	empentin
	imperfect	empentés	empentessis	empentés	empentéssim	empentéssiu	empentessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	empenta	empenti	empentem	empenteu	empentin
	negative (no)	—	no empentis	no empenti	no empentem	no empenteu	no empentin

Further reading

• “empentar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “empentar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “empentar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “empentar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.